Estaven casats des de feia sis anys i tres mesos. Els havien viscut amb força amor i molta passió. El primer seguia ferm, la segona havia disminuït relativament poc. Per això eren feliços. Seguien gairebé com els primers temps. Es parlaven molt, s’explicaven els petits problemes quotidians. L’afecte es traduïa per dolces carícies i les nits portaven ànsia i repòs. La conversa tenia lloc sobre tot el matí, a l’hora d’esmorzar. I en aquesta no faltaven mai els somnis que acostumaven a tenir.
La dona d’ulls marró li va contar amb certa insistència que havia somiat el dia en què es van conèixer, el festeig, l’amor i el fer l’amor, el pas del temps sense erosions, les il.lusions que perduraven... I, aixecant-se de la taula, el besava amb delectació. Tantes vegades li va explicar el mateix somni que l’home d’ulls negres va acabar per desitjar i obtenir, arribada la nit, el mateix somni, exactament el mateix. I a l’hora d’esmorzar l’explicaven per saber si hi havia alguna mancança. Però no. Els somnis eren exactament idèntics. Tant, que home i dona van acabar per avorrir-se.
Després de meditar-ho amb atenció i comunicar-s’ho amb delicadesa van arribar a la conclusió que seria millor que cadascú tingués un somni diferent. D’acord tots dos amb la proposició, l’home i la dona varen canviar de somnis. Van deixar passar algunes nits de tanteig i per fi va arribar.
L’home d’ulls negres va somiar que trobava una noia de cabells llargs i ulls negres, que la convidava a sopar, que van flirteja llargament abans d’anar més lluny. Però hi van anar. La noia d’ulls negres vivia en un àtic esplèndid i allí van prendre unes copes, van besar-se i van passar una nit exquisida sobre un llit acollidor. No cal dir que, content, l’home va continuar amb aquest somni dies i setmanes.
La dona d’ulls marró, en el seu somni, va retrobar un amor de joventut, un pintor d’èxit. Van anar al seu estudi per sopar i beure xampany. Van recordar temps passats i van viure hores presents. No va faltar el bes ni la nit sobre un llit acollidor. I no cal dir que, satisfeta, la dona va continuar amb aquest somni dies i setmanes.
A l’hora d’esmorzar va començar a les seves vides un silenci penós que no va tenir fi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada