Els adolescents de setze disset anys estaven intrigats per les qüestions del sexe. Sexe airejat com si fos una papallona que dona tombs per entrar per la finestra tancada. Aquesta lírica idea va ser llençada als companys pel més eixerit de la colla d’estudiants. I va proposar anar a un local de striptease per veure d’aprop l’objecte de les intrigues. Van anar al barri calent. Al local més a l’abast de les butxaques. Es van situar al costat de l’escenari i van mirar. Decepció per a tots. Excepte per al noi tímid que va admirar una noia rossa d’ulls negres que va somriure a la seva mirada.
Vençuda la timidesa, hi va tornar sol. El somriure de la noia rossa d’ulls negres alimentava l’atracció del noi que hauria volgut més d’allò que somiava. Però el somni es va enretirar pels exàmens propers. La retirada va obrir el pas a l’oblit. Va arribar el futur. La carrera, l’enamorament de la dona de la seva vida. El casament. Els fills. El treball frenètic. El desencís de la vida quotidiana. Els anys. Quants en van passar Quants per arribar al record de la noia rossa d’ulls negres de l’striptease
L’striptease havia perdut preu en la vida sexual fins i tot d’homes solitaris. La curiositat va vèncer la timidesa d’aquell noi, ara home cansat. Va anar pels mateixos indrets. Va entrar i sortir de locals fatigats pels anys.. Però en un d’ells va veure. Va veure la noia rossa d’ulls negres. Maquillatge excessiu per ocultar arrugues. Vermell insultant als llavis. Li va parlar. La va convidar i va parlar. La mútua decadència els va portar a la trista habitació de la noia rossa d’ulls negres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada