La dona d’ulls verds va tornar al poble després de molts anys i de quedar viuda d’un exquisit poeta. Una vida plena d’emocions, de paraules delicades, on l’esperit va conduir el cos vers els cims de la imaginació i la memòria dels fets plaents.
La dona d’ulls verds va tornar al poble. Allí va retrobar l’amant dels temps d’abans de la història, en els quals la promesa tenia ales lleugeres, el bes una recordança fugitiva i l’estiu era llarg.
La dona va retrobar l’home del cabell negre que havia estat, com ella, un bell adolescent de mirada clara i d’horitzons sense brutícia.
La dona d’ulls verds li va parlar de records amb veu plena de tendresa, l’home de cabells negres li va respondre diners amb l’ambició als llavis. La conversa va ser curta, la paraula buida i l’adéu molt breu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada