Després d’haver executat Desdèmona, l’irritable Otel.lo va tenir uns mesos de penediment i uns anys de repòs. Però se sentia molt sol i abandonat en el gran palau entre les aigües encara netes dels canals de la ciutat.
Una dama de passatge, d’aspecte pacient i alhora altiu, baronívol i bel.licós, va seduir Otel.lo. Ella, sense massa cerimònia, va acceptar la seva proposta de compartir vida i lluites contra els enemics que havia engendrat la seva altivesa.
Va ser la companya d’Otel.lo durant anys de guerres violentes i en la pau d’una llar refeta després del drama. No li va donar fills ni gelosia perquè les qüestions de sexe no havien interessat mai a la rígida dama. Els fills li mancaven una mica. En la gelosia no hi va pensar ni un instant i va ser la més esplèndida victòria.
Ella, un dia, després d’oir veus, va decidir abandonar Otel.lo. Abandonar-lo, cert, per lliurar altres combats contra els enemics del seu rei que tant formiguejaven al seu país. El va abandonar amb ferma amabilitat i Otel.lo, que preferia el llit tou i la taula plena, no hi va trobar ultratge.
Galantment la va acompanyar fins a la porta del palau on l’esperaven els guerrers. Li va besar el front i li va dir:
-Que Déu vos guardi, Joana d’Arc
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada