Explosió

Estaven de vacances en un país bellíssim, conegut sobre tot per una cruel guerra recent. Van voler visitar-lo pel valor arqueològic, afició i professió de la dona. L’home era propietari d’una joieria al centre de la ciutat. En el país visitat, dos dies abans de la tornada, la dona prenia un refresc al bar de l’hotel. L’home va preferir descansar a la habitació. La dona va conèixer un metge del país. Curiosa, ella, volia assabentar-se de les condicions sanitàries. L’home, alt, prim, de pell bruna, captivador en la parla, la va convidar a la seva cambra per continuar la conversa. Més comoditat. Menys sorollosa. La dona va ser la seva amant.

L’endemà, els dos turistes preparaven l’equipatge. La dona va dir que ho faria més tard. Perquè volia passejar una estona. Va anar a la habitació del metge. Van fer llargament l’amor. Profundament enamorats. Però va marxar l’endemà amb el cor trist. I, un cop al seu país, el record i la tristesa van ser els companys inequívocs. Un temps, només. Va trobar manera de tornar amb l’amant. Després de confessar-ho al company. Cap paraula la va convèncer. El desesper i l’odi van omplir la seva vida. Sol amb el desig de mort de l’home que li havia robat la dona que estimava.

La Dama Negra va comprendre l’afany de l’home abandonat. Li va preguntar si ho volia sincerament. Si ho havia meditat. Va assentir i va afegir que era la seva voluntat ardent. Cosa fàcil per a la Dama Negra. Que va desaparèixer deixant l’home amb odi. Però menys abatut. Una certa esperança. El neguit era el nou amic. La ment. La ment la seguia per a tot arreu. L’atiava de nit i de dia. Esperant. Sense saber què. O sí, l’objecte del seu desesper. La mort de l’enemic? El retorn de la dona afligida? Una vida com els anys passats? La felicitat?

Moltes setmanes després li van dir, qui?, l’explosió d’una bomba en país de guerres. I la mort d’un home i d’una dona enllaçats com els amants. Van identificar la companya fugitiva i un metge del país. La Dama Negra amagant un somriure cínic. Que l’home no entenia. Perquè ell desitjava la companya d’abans. La seva companya. De tot cor. Sense l’amant. Sola. Mirant la Dama Negra va dir-li:

--Només ell! Maleïda siguis!