Comenta que “un món que està tan dominat per la moda canviant i estúpida no pot ser un món de persones assenyades, sinó de titelles que ballen al so d’un color, d’un estil o d’una llargada de més o de menys”.
«««»»»
L’home preocupat per la teosofia explica: “Quan Déu, en la seva supèrbia, va deixar de ser humà (vegeu civilitzacions greco-romanes), es va convertir en el suprem i etern indiferent”.
«««»»»
Dos amics discuteixen sobre les campanes. Un afirma: “Les campanes toquen a morts per fer-nos saber que encara som vius”. L’altre li contesta: “Jo crec que quan toquen a morts és una trista perspectiva de futur”.
«««»»»
“L’amor –exclama l’home—ens ajuda a trobar la fràgil felicitat d’aquesta terra. Però quin buit, després”.
«««»»»
Amb nostàlgia fa: “El somni, els somnis, són una promesa impossible que no s’ha d’acomplir. Però, què faríem sense somnis?”.
«««»»»
Parlo amb dos joves promesos i un d’ells diu mirant l’altre: “Com que el nostre amor no serà etern, n’hi haurà prou amb llogar un pis”.
«««»»»
Trobo un amic que surt de la farmàcia amb un paquet molt gros. “S’allarga la llista de medicaments?” –pregunto. Ell fa “De malalties, vols dir”.
«««»»»
Al capvespre, mirant el passeig, explica: “Hi ha persones que són una branca quan podrien ser un arbre magnífic”
«««»»»
L’home comenta: “Ploren per un militar mort en una guerra estúpida. ¿Creuen que les guerres irresponsables i sovint incitades per interessos materials, són només una joguina cruel reservada a les dones, al vells i als infants?”.
«««»»»
L’home malmès per la vida proclama: “Quina cosa tan trista és el sentit comú”.
«««»»»
Un amic, més optimista, afirma com a consell: “Segueix a qui empaita un somni”.
«««»»»
L’home és davant l’esposa. La mira fixament i diu: “Quanta raó tenim tots dos”.
«««»»»
Un amic, aficionat a la mitologia clàssica, m’explica: “Sí, efectivament. Ulisses va tornar a Itaca per trobar la pau i Penèlope. Després d’haver viscut amors delirants amb Circe i Calipso”.
«««»»»
L’home dóna la seva versió d’un conte de fades: “Després d’haver-li preguntat molts anys: “Sóc la més bella?”, el mirall li va contestar: “Sí ets la morta més bella”.
«««»»»
Mentre beu un conyac, diu que té una opinió molt personal que prové de l’experiència: “Si els homes i les dones es volen drogar, que es droguin. Si es volen destruir, que ho facin. La vida, per a molts, és la droga més dura a què estem irremeiablement enganxats. I també acaba destruint-los”.
«««»»»
Un altre només diu: “La vida és un amor risible que si no esclata marceix l’ànima”.
«««»»»
Un home vell i seré comenta: “De petit em van ensenyar: “Ajuda’t i Déu t’ajudarà”. I vols saber què? M’he passat la vida treballant com un esclau i ningú, ni Déu, m’ha ajudat”.
«««»»»
Un dia se li acut: “La solidaritat és una de les accions més nobles de la naturalesa humana. Llàstima que, generalment, es faci en benefici propi”.
«««»»»
Ve somrient i diu: “La vida és tan rica de belleses i tan pletòrica de moments transcendents, que pensar en la mort és perdre un temps fugitiu i irretrobable”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada