L’home llest com una guineu va veure la mort ben aclofada a la butaca de la seva cambra en arribar una nit, tard, lleugerament ebri i en silenci perquè la seva esposa tenia el son fràgil i el despertar histèric.
L’home llest com una guineu va veure la mort i va comprendre que l’esperava, una mica avorrida, mig adormida. Va girar cua, va recollir de bon mati els diners del banc i se n’anà sense deixar l’adreça.
La mort va trigar dotze anys i sis mesos en trobar-lo, temps que l’home llest com una guineu va aprofitar per fer coses que mai no havia fet, i amb intel.ligència, sabent que la fugida havia estat possible, però no el desenllaç.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada