A l’home que l’escolta, l’amic li afirma: “La recerca de l’absolut condueix sempre a la catàstrofe”.
<<<>>>
Una conversa entre dos amics: “Per a què serveix la religió?”. “No ho sé”. “Però la practiques”. “Només faltaria”.
<<<>>>
Mentre encén una cigarreta fa “Com que probablement no sabrem mai l’origen de la vida, ignorarem sempre el misteri de la mort”.
<<<>>>
L’home extremadament gentil, però sever, explica: “A una noia jove li ho perdono tot, a una dona madura no li perdono que no sigui intel.ligent”.
<<<>>>
Amb molta ambigüitat fa: “Haver de marxar d’allà on sóc i no saber on anar!”.
<<<>>>
Serenament proclama: “Pàtria és un concepte estúpid que els homes hem inventat per justificar tots els egoismes i ambicions”.
<<<>>>
M’explica: “ L’última neciesa d’una vida gris: que li gravin el nom amb lletres florides sobre la pedra el nínxol perquè la gent vegi encara que un temps va existir”.
<<<>>>
Segurament és una última submissió, ja que em diu: “Sóc feliç d’haver perdut la llibertat. Pel que em servia!...”
<<<>>>
Ve i diu ràpidament: “Estimo tant aquesta vida perquè no crec en l’altra”.
<<<>>>
Reflexiona: “La vellesa és injusta i cruel”. Fa un silenci i afegeix: “Val més no arribar-hi”. Jo només dic: “Efectivament”.
<<<>>>
L’home comenta amb duresa: “No, decididament no m’agrada la nostra civilització”. “Per què”, faig jo. “Per què? –diu—Només cal que miris atentament el teu entorn”.
<<<>>>
Un diu com si res: “Havia pensat escriure la crònica d’una depressió, però no tindria temps”.
<<<>>>
M’explica: “Una de les meves amants de fa anys, noia sensible i intel.ligent, que viu en una capital llunyana, ha esdevingut la meva millor i més sincera amiga. Dono gràcies a l’amor!”.
<<<>>>
De manera molt diferent exposa una qüestió: “El condemnat a mort, de vegades, un instant, pensa que és un home lliure. Jo també penso, algun cop, que sóc un home lliure”.
<<<>>>
Em diu amb ulls tristos: “Escollir el moment de la mort és un dels rars privilegis que té l’home, animal fràgil i precari, i amb pocs moments de lucidesa”.
<<<>>>
L’home enamorat em fa una confidència: “Vaig dir a la noia: “T’estimo tant que tinc por que l’amor s’esgoti”.
<<<>>>
Un amic, enmig d’una conversa, deixa caure aquesta senzilla frase: “Amors efímers, eterna felicitat?”.
<<<>>>
Un altre afegeix: “De totes les passions: poder, glòria, droga, dones, aquesta última és la menys perillosa”.
<<<>>>
Parlant de política, un regidor amic fa: “Escàndols, corrupció, són com els furóncols: val més que surti el pus”.
<<<>>>
Un altre dia, l’agnòstic afirma: “¿Com és pot dir que és benvolent, omnipresent, aquell que ha col.locat el temps darrere l’home per foragitar-lo de la vida?”.
<<<>>>
L’amic comenta que “la gran desgràcia de la vida arriba quan un home deixa de sentir el plaer dels altres”.
<<<>>>
Al.ludint a les persones poc aficionades a la lectura, l’home afirma que “amb grans enciclopèdies s’omplen aviat els prestatges de les biblioteques familiars”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada