La folklòrica actua a la TV. No ho fa ni millor ni pitjor que la darrera vegada. El presentador li demana a qui voldria dedicar el nou èxit. La cantant, amb veu enyoradissa i llàgrimes als ulls, exclama:
--Al meu marit mort que m’estarà oblidant!
=========
El tribunal era tan sever que va condemnar l’home que havia robat una taronja a la pena de crucifixió.
“En nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant!.
=========
La dona, bella i sublim, va seduir el Temps.
El Temps, obligat i amorós, es va parar als seus peus.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada