Estaven exaltadament enamorats. Com tants d’altres. Però ells eren Romeo i Julieta.
Els pares, tota la família, moguts per l’odi i el deliri de venjança, s’oposaven a les seves relacions. Ells, però, no escoltaven més raons que les del cor i la passió. El cor només bategava per l’amor, la passió els portava vers confins prodigiosos i vehements.
Els pares, la família, no comprenien aquestes raons.
Aleshores, Romeo i Julieta van fugir de la llar, del poble, del país. Van contraure matrimoni, van fruir d’una llarga lluna de mel, que els va semblar curta, i van caure al pou grisenc i mediocre en el qual els humans, més o menys, estem ficats.
Un dia, plens de fatiga i desencís, enmig d’un silenci esfereïdor, es van separar, van tornar al país, al poble, a la llar.
-Teníeu raó, pares. Romeo és banal i presumit
-Lamento no haver-vos escoltat. Julieta és vanitosa i estúpida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada