L’home era petit i miop, l’amic no era miop ni petit, la dona amb tot l’encant d’uns desitjables quaranta anys. Un vespre, l’home va arribar a casa acompanyat per l’amic. S’havien trobat i reconegut amb satisfacció a la barra d’un bar mentre bevien una copa. O no la bevien. Després de l’abraçada, van comentar que feia molt temps que no s’havien vist. Des de la Universitat. O potser no. L’home era catedràtic d’Institut, l’amic home d’afers. Només havia de passar un dia a la ciutat. L’home el va convidar a casa seva.
La dona els va preparar un sopar lleuger. Mentre sopaven, després d’haver parlat llargament al salonet i simpatitzat seductorament, la dona va acariciar amb aire distret la mà de l’amic donant-li delicioses sensacions. Amb breus mirades van obrir moltes promeses. Que van ser apreciades i acollides. En fer-se tard, l’home va proposar que l’amic dormís al sofà, cosa acceptada, i ell se’n va anar a habitació pel cansament de la llarga jornada. La dona va fer la cuina i va preparar el llit improvisat al salonet perquè l’apartament només tenia un dormitori. Després d’una curta però agradable conversa amb l’amic, es van acomiadar per allitar-se cadascú al seu lloc.
Molt més tard, l’home profundament adormit, roncava com sempre. La dona es va llevar i va despertar l’amic per dir-li que agafés l’espelma de sobre el bufet i l’acompanyés al dormitori conjugal amb dos llits relativament separats. Sobre el llit. Tots dos. Completament nus i abrasats de passió. La dona va fer una lluminosa fel.lació a l’amic. Aquest va posar els llavis al palau de la nit de la dona i va arribar l’esclat resplendent. Que havia de silenciar serrant els llavis. El marit. Uns moments de forta agitació i sospirs.
La matinada. L’amic dormia al sofà. La dona al seu llit al costat del marit. Que es va despertar, va despertar la dona per dir-li que havia vist dues ombres nues que es besaven sobre el seu llit i altres coses. La dona, serenament, va fer:
--Ja has tornat a somiar!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada