LA MELODIA

A l’home d’ulls contents li agradava la música. Assistia als concerts. L’escoltava a la radio, comprava els millors discs. Era feliç amb la música.

De moment no li va donar gaire importància. Enmig de l’entusiasme i l’exaltació, del preludi i l'al·leluia, l’home ho va interpretar com una manifestació suprema de l’amor compartit i apassionat.

Més tard va buscar una explicació.

Cada cop que feia l’amor amb la dona estimada se sentia una imprecisa i esplèndida melodia, sempre diferent tot i sent la mateixa, una melodia transcendent i patètica, emocionant i desmesurada. Cada cop que feia l’amor amb la dona estimada sentia la melodia i només en fer l’amor.

Al cap de molt de temps, de moltes melodies, de molts èxtasis i retorns, l’home va confiar a la dona la seva inquietud.

Ella li va somriure amorosa, plena de tendresa i amb veu mai oïda li digué:

--Ès que jo, saps?, no sóc una dona. Sóc un violí.

Llibres publicats. Narrativa breu

• La gàbia i altres gàbies. Barcelona: Ed. 62, 1986
• La pell de l’home. Girona: El Pont de Pedra, 1987 i Barcelona: Columna, 1996
• L’intrús. Barcelona: Ed. 62, 1989
• Algun dia anirem a Bombai. Lleida: Pagès, 1996
• L'escenari. Tàrrega: Ajuntament, 1998
• El vent de la memòria. Barcelona: Columna, 1998
• La veu de l’home. Barcelona: Columna, 1998
• Una felicitat particular. Lleida: Pagès, 2000
• La por de l’amor. Lleida: Pagès, 2001
• La línia negra. Lleida, Pagès, 2002
• Sol a mitja nit. Lleida. Pagès, 2003

L'Obra

Sobre l’obra de Josep Maria Madern, el poeta i exeditor Alex Susanna, a la presentació del llibre de contes breus “L’escenari”, va explicar que cada un d’ells és un petit escenari on es retraten escenes quotidianes que gràcies a l’aguda mirada de Madern donen un gir i descobreixen una espurna de màgia que trenca la monotonia. “A través de cada conte i dels seus llibres Madern aconsegueix posar al descobert el coneixement i l’ànima humana en temes com l’amor, el sexe, la vida i la mort”. Per altra banda, Susanna va elogiar “la capacitat d’innovació i rapidesa amb que treballa Madern, ja que és capaç d’endinsar-se en tots els gèneres literaris i sempre amb una prosa màgica i lleugera”.

En el mateix ordre d’idees, Albert Turull, professor de Literatura Catalana a la Universitat de Lleida, i profund coneixedor de l’obra de Madern, va comentar a la cel.lebració dels “20 anys de literatura en català” de l’autor, que “és sobretot en el camp del conte on es pot descobrir la gran qualitat de la seva obra". Turull va afirmar que Madern té un estil propi,fet que impossibilita les comparacions amb altres autors catalans.

La intemporalitat, la ilocalitat, l’humor, l’amor, la mort, la solitud, l'absurd, la felicitat o el devenir humà són alguns dels trets més característics de la temàtica de la seva obra. Tot i que, per la seva originalitat, sigui difícil situar-lo dins alguna corrent literària, el nom de Madern sona al costat d’alguns tòtems de la literatura catalana com Calders o Monzó”