Aforismes.aj

També la vida a la conversa entre dos amics. Un fa:”De moments d’extraordinària bellesa potser en recordo una dotzena... I per això s’han de viure cinquanta, seixanta anys de monotonia destructora, d’inexcusable neciesa!”.

--

Melangiós comenta “L’angoixa permanent d’un món perdut no és la millor companya de la vida”.

---

Tampoc optimista: “La meva amant diu que el nostre amor no té futur. És que l’amor en té?”

---

Petit joc de preguntes: “Quina diferència hi ha entre l’amor platònic i l’amor sexual?” fa l’amic. L’altre contesta: “Oh, no ho sé, no conec l’amor platònic”.

---

Va i diu d’un seu amic: “És un seductor sentimental. No pot acabar bé!”.

---

L’home diu: “Ser viu potser només vol dir estar a l’altre costat de la mort”.

--

I sobre el mateix tema una inversemblant anècdota: “X va exclamar abans de morir: “Redéu! La mort m’agafa amb bona salut!”.

Aforismes.ai

L’amic fa:”tràgic el fracàs psicològic i existencial d’aquell que no ha sabut madurar i integrar-se al seu temps i a la societat que només li ofereix impostura i hipodresia”.

---

L’home judiciós comenta: “Els herois? Personatges necis que només són admirats pels necis”.

---

És un humorista que no té límits. Li pregunten: “No vas a l’enterrament d’X?. Contesta “No perquè ell tampoc no vindrà al meu”.

---

Sobre la vida: “Només el fil d’una navalla separa l’alegria de la tristesa”.

---

Es comenta política i polítics i l’amic de sempre em diu: “L’absència de crítica és pitjor que l’excés de lloances”.

---

“L’amor s’ha trencat—diu l’home—He viscut tan tan intensament l’amor els darrers anys, que ja s’ha acabat”.

Excessif

Depuis toujours on lui dit et redit qu’il était un bon a rien-

Quand il arriva chez lui, un cri : « Assez ! ». Il prit ses jambes, le ventre, le thorax, la Tête et, avec les mains parfumées, mit le tout dans l’armoire de sa chambre. Il ferma la fenêtre, éteignit la lumière et s’en alla sans un mot a personne.

Esprit de contradiction

Il est arrivé le jour où l’Univers, dont tout le monde exalté le progrès spectaculaire, se trouva dans un procès de décadence, rapide et violent, et s’est perdu dans le néant.

Dieu, pour la première fois, en contradiction avec des milliers d’années de silence redoutable et vénérable, parla et parla pour expliquer les mystères de la vie devant un monde inexistant.