Cortesia

El clavell vermell li va donar el bon dia, però l’home, atrafegat, no ho va sentir.

De tota manera és igual perquè tampoc no s’ho hauria cregut.

El despertador

Marit i muller, fortament enamorats, dormen junts.
S’alliten junts i si el cos ho demana fan l’amor.
S’adormen junts i si no, parlen uns estona i s’adormen.
Dormen amb felicitat perquè s’estimen fortament.
Es desperten cada matí a l’hora del despertador.
El marit una hora més d’hora per treballar lluny.
L’esposa també es lleva per preparar l’esmorzar.
El despertar és penós perquè el llit es calent.
Calent de l’escalfor dels cossos ben avinguts.
El marit maleeix l’hora de treballar lluny.
Algun cop la muller li dona un bes per despertar-lo.
Algun cop el marit fa pessigolles per despertar-la.
Però la culpa és del despertador de so estrident.
Sort del despertador perquè és l’hora d’aixecar-se.
Algun cop el marit el llançaria per la finestra.
L’esposa, algun cop, el llançaria per la finestra.
La finestra està oberta pel bell cant dels ocells.
Els ocells, en bon temps, són més matiners.
Marit i muller donen molles de pa als ocells.
Però la culpa és del despertador de so estrident.
Al despertador no cal donar-li corda cada nit.
Quan són al treball donen gràcies al despertador.
Guanyen uns bons salaris per fer els capricis.
Però al matí detesten tots dos el despertador.
Mentre esmorzen amb gana obliden el despertador.
No se’n recordarien després si no fos pel guany.
És un mes de molta feina i s’alliten cansats.
Al marit li costa esforç sortir del llit amb bes.
L’esposa fa veure que no sent les pessigolles.
Tots dos maleeixen el despertador estrident.
Decideixen llançar-lo per la finestra dels ocells.
Els ocells els despertaran, diuen, i s’adormen.
Ells s’ho creuen però no es tornen a despertar.

El costum

La noia va enamorar-se del noi.
Un dia va dir-li “adéu” fins demà.
Ella va contestar “molt bé!
La petita frase es va repetir.
“Molt bé” en segellar el casori.
Aviat van estar emmaridats.
També va repetir la frase.
Va treballar en una gran empresa.
El salari era molt respectable.
--Eh, bonica, que me’n dius?
--Molt bé, molt bé!
Van anar a un bon restaurant.
A casa el marit va preguntar:
--T’ha agradat?
--Molt. Molt bé.
Van passar els dies i els anys.
Ella, per costum, deia “Molt bé”
Un dia va arribar el marit a casa
La dona planxava els pantalons.
--Marxo per sempre. Adéu!
Ella, va dir amb veu molt clara:
--Molt bé!

El concert

Com cada any, van celebrar l’aniversari.
Per celebrar-lo van optar per un bon concert.
Per celebrar-lo va passar el dia sobre el llit.
Sobre el llit, tot el dia, van fer l’amor.
Era l’aniversari del primer dia d’amor.
El primer dia eren joves i van fer l’amor.
Sempre, per l’aniversari, feien l’amor.
Tot el dia. A la nit la festa era un concert.
Hi anaven amb el cos cansat i l’esperit obert.
El millor concert de la ciutat. Encara al llit.
Van veure, en tornar a la terra, que era tard.
Ràpidament els millors i elegants vestits.
Ràpidament al pàrquing per agafar el cotxe.
Van sortir fàcilment al carrer ple de cotxes.
Van arribar amb paciència i retard al concert.
Tombs i tombs per aparcar el cotxe. En va.
El pàrquing estava ple, els carrers plens.
La gran orquestra simfònica no va esperar.
Feia una hora que donaven tombs. Cansats.
No culpaven l’amor. Culpaven el temps.
El temps que passa de pressa i no espera.
Van mirar la guia d’espectacles i van veure.
Van veure un concert, just on havien parat.
Va ser més fàcil trobar un lloc per aparcar.
Van decidir. El públic aplaudia bojament.
Deu ser un bon concert, van dir tots dos.
El brogit. Els cantants i la música rock.
Ells van seure, aliens al brogit del rock i rock.
El concert i la gent no van privar la forta son.
Espatlla contra espatlla van dormir. Fins que.
Fins que els van despertar. El concert era acabat.
A sobre el llit va acabar la festa de l’aniversari.