La veu de l’home

L’amic comenta: “Malauradament hi ha sempre una serp al paradís”

---

El jove company s’asseu al meu costat i m’explica:”He perdut l’amor. Pitjor ens hem perdut ella i jo quan encara no haviem deixat d’admirar-nos i de sorprendre’ns”.

---

Amb una altra mena d’experiència l’home fa: “La vida no pertany pas als que busquen sinó als que troben”.

---

Confessa que ha dit a l’esposa d’un amic: “Ja pots estar ccontenta a la vida perquè només et falla el marit”.

---

Enemic violent de la pena de mort diu: “Qui l’ha inventat la pena de mort, aquell sí que mereix la mort”.

---

“Què fas aquí sol –-li pregunto—“Escolto música”. “Tant t’agrada? “Sí, m’agrada, però ho faig sobretot per eliminar les toxines de l’ànima”.

La veu de l’home

Com si fos una pregunta diu l’home:” Hi ha qui agraeix a Déu els beneficis rebuts. Hi ha qui el maleeix pels infortunis arribats. És el mateix Déu? Som els homes tan diferents?”.

---

Un amic explica: “Els babaus es van extasiar quan l’home va arribar a la Luna... I els poetes?”

---

Una nota d’humor: “Si els rellotges del món es paressin, el temps seguiria volant, però quina confusió!”.

---

“Vet aquí el meu pensament --diu l’home--: Sofrir les inclemències de la vida, suportar les injustícies i el dolor cruel i romandre impassible. Mereix que la mort passi de llarg”.

---

Ve i fa com si res: “S’ha de temptar la mort. No cal esperar que ella prengui sempre la iniciativa”.

Aforismes-breus diàlegs.

Un jove amic m’ha confessat: “La noia que més estimo m’ha preguntat: “De veritat m’estimes”. Està vist, amor i dubte van sempre junts”.
---
Estic pensant –i no puc escollir, diu l’amic-- que és pitjor “Perdre’t a tu, estimada, o perdre’m a mi mateix?”.
---
Només diu: “El matrimoni? Una difícil empresa de felicitat limitada”.
---
L’amic pregunta: “Què pensar d’un home que, caigut a terra, la mà al cor, crida: “No correu, no. Que és un infart!”.
---
Prefereixo la frase d’un enamorat: “M’agrada la foscor perquè amaga tots els rostres menys el teu record”.
---
Parlen de religió i l’escèptic per no dir descregut, diu:”El cel, cementiri de déus i d’àngels de la vetlla adormits”.

La veu de l'home

L’home optimista afirma rotundament: “Res no ha de ser estèril a la vida. Ni les experiències penoses ni el temps perdut”.

---

Ve l’amic i conta: “La meva vida és una història. No com la coneixen els altres, sinó com jo he après a contar-la.

---

L’home explica: “Si les dones i els homes compressin un llibre en lloc d’un bitllet de loteria, penso que la societat hi sortiria guanyant. No l’Estat, gran depredador i promotor de somnis pràcticament impossibles”.

---

L’amic afrancesat em diu: “He llegit un llibre de La Bruyère i no he pogut resistir de traduir una frase, tan justa, tan plena de sentiment, que te la lliuro: “El plaer més delicat és el de fer-ne als altres”.

---

Fa anys que estan casats: “Jo de tu –diu l’home a l’esposa amb un excés de sinceritat—guardaria les meves cendres per exclamar de tant en tant: “Ara, al menys la cosa és clara. Això és el que has estat sempre”.

La veu de l'home

Un gran aficionat a la lectura comenta haver llegit un conte, escrit en primera persona per una noia i que comença així: “És difícil la vida després de l’error inevitable d’haver nascut” , “I com acaba? –pregunto--. “La solitud, company, la solitud”.

---

Diu l’home: “De jove, contemplar una bella noia és un regal assequible. De gran és un sospir que no té ressò”.

---

Com si ho afirmés un metge: “Un malalt incurable pot començar a riure’s de la vida”.

Tres aforismes

Home sentimental i desenganyat m’explica: “Mentre jo pensava en tu, tu pensaves en mi. Què lluny!”.

___

Humanitari i sensible, l’amic proclama: “Una humanitat que per indiferència o covardia, en època no llunyana, va permetre l’Holocaust nazi, no pot fer res més que engendrar injustícies extremes i anihilacions hipòcrites de pobles miserables”.

___

Malalt des de fa temps observa: “Un metge amable, afectuós i humà, és l’excepció insòlita a la raça de petits monstres que es prenen per Déus”.

Tres aforismes

]

L’amic que qualifico de filòsof explica: “Ha de ser nècia la nostra civilització per imaginar possible, després de la mort, una vida eterna que no presenta cap alternativa a un avorriment sense límits”.

___

“Si no hagués decidit ser incinerat a la meva mort voldria ser enterrat en un nínxol. Hi faria posar el nom i una fotografia de quan era infant. En realitat aquest és el que més hi ha perdut en la llarga operació vida-mort”.

___

L’home cínic comenta: “Sento la mateixa indiferència pel destí que m’espera com pels fets o malfets del meu passat”.