Un amic amb veu contundent fa: “Finalment, la vida està construïda a base d’errors inevitables”.
---
Un altre subratlla seriosament: “Perquè l’amor perduri, s’ha de canviar de “partenaire”.
---
Sobre la vida, evidentment:”El més trist de moltes situacions és que, acabades les coses bones, un s’acostuma a la banalitat”.
---
L’amic afirma: “És molt penós veure com, massa sovint, els diners ofeguen tota delicadesa de l’ànima”.
---
No m’havia adonat d’aquesta situació desesperada, fins que apunta:”Avui he comprovat que estic tan malament al carrer com a casa”.
---
Tampoc és agradable el què em diu l’home: “És trist que quan la realitat es converteix en somni acabi en malson”.
diumenge, 24 d’octubre del 2010
dissabte, 16 d’octubre del 2010
Aforismes
L’home optimista afirma rotundament: “Res no ha de ser estèril a la vida. Ni les experiències penoses ni el temps perdut”-
---
Ve l’amic i conta: “La meva vida és una història. No com la coneixen els altres, sinó com jo ha aprés a contar-la”
---
El company explica: “Si els homes i les dones compressin un llibre en lloc d’un bitllet de loteria, penso que la societat hi sortiria guanyant. No l’Estat, gran depredador i promotor de somnis gairebé impossibles”-
---
L’amic afrancesat em diu: “He llegit un llibre de La Bruyère i no he pogut resistir de traduir una frase tan justa, tan plena de sentiments, que te la lliuro: “El plaer més delicat és el de fer-ne als altres”.
---
Fa anys que estan casats:”Jo de tu -diu l’home a l’esposa en moment de sinceritat—guardaria les meves cendres per exclamar, de tant en tant: “Ara, al menys, les coses són clares. Això és el que has estat sempre!”.
---
Ve l’amic i conta: “La meva vida és una història. No com la coneixen els altres, sinó com jo ha aprés a contar-la”
---
El company explica: “Si els homes i les dones compressin un llibre en lloc d’un bitllet de loteria, penso que la societat hi sortiria guanyant. No l’Estat, gran depredador i promotor de somnis gairebé impossibles”-
---
L’amic afrancesat em diu: “He llegit un llibre de La Bruyère i no he pogut resistir de traduir una frase tan justa, tan plena de sentiments, que te la lliuro: “El plaer més delicat és el de fer-ne als altres”.
---
Fa anys que estan casats:”Jo de tu -diu l’home a l’esposa en moment de sinceritat—guardaria les meves cendres per exclamar, de tant en tant: “Ara, al menys, les coses són clares. Això és el que has estat sempre!”.
dissabte, 9 d’octubre del 2010
L’atzar
Anava pel món com una flor sense aroma, com un ocell sense ales, com una llum apagada. La vida era precària per l’home delicat i discret que travessava nots d’afany i jorns d’anhel i processons infinites d’il.lusions petites i de grans enganys.
Anava pel món amb l’ànima perduda, els llavis closos i els ulls molt oberts. La vida era buida i l’home delicat i discret anava enyoradís cap enlloc sabent de la terra l’abisme i no el paradís.
Anava pel món exuberant de força i d’alegria, com de clavells vermells, flama rutilant, magnífic ocell. La vida era complida per la dona apassionada i vehement que empr4sonava nits d’afany i jorns d’anhel i processons infinites de grans il.lusions i de ficcions petites.
L’atzar no rebutja les banalitats. Un llibre lliscà de les mans massa plenes de la dona apassionada i vehement en baixar de l’autobús. L’home delicat i discret el va recollir, amb gest incert i poruc.
¿Que no l’ha llegit? –va preguntar la dona i, sense esperar resposta, va afegir--. Vingui a casa. El llegirem junts.
Van llegir el llibre full a full. Van descobrir el cos bes a bes.. Les flors són al jardí, els llums encesos, els ocells vora els núvols. Ells, l’home i la dona, viuen la vida arreplegant, junts, anhels i afanys, arreplegant, junts, les curtes hores, els llargs minuts.
Anava pel món amb l’ànima perduda, els llavis closos i els ulls molt oberts. La vida era buida i l’home delicat i discret anava enyoradís cap enlloc sabent de la terra l’abisme i no el paradís.
Anava pel món exuberant de força i d’alegria, com de clavells vermells, flama rutilant, magnífic ocell. La vida era complida per la dona apassionada i vehement que empr4sonava nits d’afany i jorns d’anhel i processons infinites de grans il.lusions i de ficcions petites.
L’atzar no rebutja les banalitats. Un llibre lliscà de les mans massa plenes de la dona apassionada i vehement en baixar de l’autobús. L’home delicat i discret el va recollir, amb gest incert i poruc.
¿Que no l’ha llegit? –va preguntar la dona i, sense esperar resposta, va afegir--. Vingui a casa. El llegirem junts.
Van llegir el llibre full a full. Van descobrir el cos bes a bes.. Les flors són al jardí, els llums encesos, els ocells vora els núvols. Ells, l’home i la dona, viuen la vida arreplegant, junts, anhels i afanys, arreplegant, junts, les curtes hores, els llargs minuts.
dilluns, 4 d’octubre del 2010
La dimissió
En aparença tot anava perfectament bé per la jove esposa, moderna i ambiciosa, que esperava el primer fill. El ginecòleg estava satisfet, el marit també i l’esposa encara més. Mostrava la irresistible opulència amb impúdica ostentació.
Com que a salut excel.lent li ho permetia, l’esposa moderna i ambiciosa seguia freqüentant el món i les seves festes i reunions i controvèrsies i llegia els diaris i mirava la televisió i s’instruïa de fets i de malfets i de misèries i d’injustícies i de la mort d’infants i de la fam i de tot de tot de tot.
El fetus, de set o vuit mesos,, no va poder suportar tanta maledicció i d’un gest brusc que retrunyí a les entranyes de la mare va trencar el cordó umbilical. D’un maanera totalment inconscient aquell petit jo què sé s’havia provocat el primer autoavortament.
Com que a salut excel.lent li ho permetia, l’esposa moderna i ambiciosa seguia freqüentant el món i les seves festes i reunions i controvèrsies i llegia els diaris i mirava la televisió i s’instruïa de fets i de malfets i de misèries i d’injustícies i de la mort d’infants i de la fam i de tot de tot de tot.
El fetus, de set o vuit mesos,, no va poder suportar tanta maledicció i d’un gest brusc que retrunyí a les entranyes de la mare va trencar el cordó umbilical. D’un maanera totalment inconscient aquell petit jo què sé s’havia provocat el primer autoavortament.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)