És l’amic que sempre està de broma, broma negra sovint: “Hi ha un bar molt arraconat on serveixen estricnina, però és difícil entrar-hi. Sempre està ple de gent”.
---
Veig una llum menuda i trista als seus ulls. Conta: “Avui m’he assabentat de la mort del propietari d’un petit hotel on m’hostatjava quan anava a veure la nòvia. Era un home alt, ferm rialler. Ens va augurar felicitat en comentar les moltes virtuts de la noia. Desgraciadament no va preveure els meus defectes”.
---
Un noi jove ve content i explica: “Aquesta tarda he trobat per quarta o cinquena vegada una noia amb qui fins ara només he intercanviat somriures. Amb forta gosadia li he preguntat gentilment: “De què ens estimem tu i jo?”. Ella ha dit amb un bell somrís: “De vista”.
--
L’home fa: “La necessitat de viure d’una persona no es mesura pel que fa o no fa, sinó pel que pensa o pel que sent”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada