Cínic o no, parla amb la noia que l’estima i li diu: “No hi hauria d’haver cap malentès entre nosaltres –afirma- amb la primera mentida”-
---
Simple monòleg: “Fa uns 2.000 anys –diu--, segons afirma molta gent, Déu va voler redimir-nos del pecat i alliberar-nos de la culpa. Jo em pregunto: “Quin pecat? “Quina culpa?”. Ell només ho sap. Ell, l’etern indiferent!”
---
Un amic diu: “La mort és un acte terriblement solitari i alliberador”. L’altre: “No, ho és més el suïcidi”.
---
En aquesta vida sembla que uns són els amos dels altres”. El seu interlocutor pregunta: “Només ho sembla?”.
---
Explica: “Tots dos va jurar i perjurar que s’estimarien fins a la mort. Van morir joves!”-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada