Un gran aficionat a la lectura comenta haver llegit un conte, escrit en primera persona per una noia i que comença així: “És difícil la vida després de l’error inevitable d’haver nascut” , “I com acaba? –pregunto--. “La solitud, company, la solitud”.
---
Diu l’home: “De jove, contemplar una bella noia és un regal assequible. De gran és un sospir que no té ressò”.
---
Com si ho afirmés un metge: “Un malalt incurable pot començar a riure’s de la vida”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada