Anava pel món com una flor sense aroma, com un ocell sense ales, com una llum apagada. La vida era precària per l’home delicat i discret que travessava nots d’afany i jorns d’anhel i processons infinites d’il.lusions petites i de grans enganys.
Anava pel món amb l’ànima perduda, els llavis closos i els ulls molt oberts. La vida era buida i l’home delicat i discret anava enyoradís cap enlloc sabent de la terra l’abisme i no el paradís.
Anava pel món exuberant de força i d’alegria, com de clavells vermells, flama rutilant, magnífic ocell. La vida era complida per la dona apassionada i vehement que empr4sonava nits d’afany i jorns d’anhel i processons infinites de grans il.lusions i de ficcions petites.
L’atzar no rebutja les banalitats. Un llibre lliscà de les mans massa plenes de la dona apassionada i vehement en baixar de l’autobús. L’home delicat i discret el va recollir, amb gest incert i poruc.
¿Que no l’ha llegit? –va preguntar la dona i, sense esperar resposta, va afegir--. Vingui a casa. El llegirem junts.
Van llegir el llibre full a full. Van descobrir el cos bes a bes.. Les flors són al jardí, els llums encesos, els ocells vora els núvols. Ells, l’home i la dona, viuen la vida arreplegant, junts, anhels i afanys, arreplegant, junts, les curtes hores, els llargs minuts.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada