També la vida a la conversa entre dos amics. Un fa:”De moments d’extraordinària bellesa potser en recordo una dotzena... I per això s’han de viure cinquanta, seixanta anys de monotonia destructora, d’inexcusable neciesa!”.
--
Melangiós comenta “L’angoixa permanent d’un món perdut no és la millor companya de la vida”.
---
Tampoc optimista: “La meva amant diu que el nostre amor no té futur. És que l’amor en té?”
---
Petit joc de preguntes: “Quina diferència hi ha entre l’amor platònic i l’amor sexual?” fa l’amic. L’altre contesta: “Oh, no ho sé, no conec l’amor platònic”.
---
Va i diu d’un seu amic: “És un seductor sentimental. No pot acabar bé!”.
---
L’home diu: “Ser viu potser només vol dir estar a l’altre costat de la mort”.
--
I sobre el mateix tema una inversemblant anècdota: “X va exclamar abans de morir: “Redéu! La mort m’agafa amb bona salut!”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada