L’home conduïa sempre l’auto rutilant a velocitat desmesurada. Aquella tarda d’estiu havia estrenat camisa groga amb màniga curta i n’estava molt orgullós. Anava per la carretera de la costa i esperava una bona banyada a la platja dels nudistes.
A la sortida d’un poblet, a la dreta de la carretera, l’home de la camisa groga va veure dues siluetes negres que feien autoestop. Com que sempre es parava, també ho va fer en aquella ocasió. Eren dues monges, joves, somrients, cara vermella i dents blanques.
L’home de la camisa groga va preguntar on anaven, i la més decidida va contestar mig bromejant:
--Cap al cel!
Un cop dins del cotxe va afegir: “vostè vagi recte”.
L’home de la camisa groga va posar el peu a l’accelerador amb excessiva fermesa i, al cap de tres quilòmetres, s’esclafà contra una roca polida pel vent mediterrani.
Les dues monges eren mortes. L’home de la camisa groga estava a l’hospital amb el braç dret i la cama esquerra trencats. En recobrar l’esma i conèixer l’acabament del viatge va exclamar:
--Renoi! Quina manera d’anar al cel!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada