L’home estava cansat. Això passa a la vida. Estava cansat de les mateixes coses, de veure la degradació de les mateixes coses Estava cansat de les persones, de veure la degradació de les persones que, finalment, li eren indiferents. El seu esperit estava cansat. Tal vegada així s’explica l’angoixa continua que li produïa la visió dels fets, l’origen dels fets i les seves conseqüències.
L’home, malauradament, havia perdut la memòria de la felicitat. Era neci i no ho sabia. El present, que no era radiant, certament, li amagava els moments, llargs o breus, fútils o profunds, que havien acompanyat el temps preterit. Per ell, un núvol era la tempesta, el sol la xafogor, una dona el cataclisme, una pedreta l’ensopegada. No escoltava veus amables, per ell no hi havia veus amables, ni la tardor li oferia fragàncies. Només sentia la fortor de les clavegueres.
Ni en els colors, ni en les mirades, ni en els llibres o la música no trobava esbargiment. De les coses, de les mateixes coses, ja ho he dit, només en veia la decadència. La seva decadència també la mirava i, per això, també estava terriblement cansat.
En tornar a casa, una tarda, es va veure en el magnífic cristall d’una tenda veïna. Les seves espatlles enfonsades, els llavis cargolats, els braços caiguts al llarg del cos. Tot ell impotent. Va caminar. Va obrir la porta de la llar i va mirar encara el carrer. Aleshores es va treure els ulls i els va llençar irritat a la vorera. Va tancar la porta amb clau i va seure al salonet enmig de la foscor.
Un cec passava per allí. El seu caminar era lent, l’orella fina. Es va agenollar ràpidament i amb mà àvida i delicada va agafar els ulls. Els va besar amorosament i els va ficar en els forats negres del seu rostre.
Va somriure en veure les coses i les persones. Va somriure als núvols i les fragàncies. En passar davant el vidre de la botiga, es va treure el barret i va somriure encara més a la imatge que veia per primera vegada.
--Bona tarda –va dir, i es va allunyar, feliç, fent girar el bastó, talment un Charlie Chaplin abans de trobar el primer emmerdament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada