dissabte, 11 de març del 2006

La veu de l'home

La primera vegada que parlo amb l’home em diu: “És tan immoral patir per viure com patir per morir.
«««»»»

El veig angoixat i fa: “Que soni el telèfon, encara que sigui una mala notícia”
«««»»»

“Allò que més em preocupa de la nostra civilització –diu—és que la gent modernitzi més fàcilment l’automòbil que les idees”.
«««»»»

L’home és un gran lector i comenta un llibre: “El cor és un caçador solitari”, va dir una famosa escriptora. Jo crec que el cor és una víctima solitària”.
«««»»»

A cau d’orella: “Sigues feliç –afirma-- , però no massa perquè l’excés de felicitat es paga molt car”.
«««»»»

Ve un amic, empleat d’oficina modest i complidor, i em diu que fa uns dies va ser atracat. Afegeix: “S’haurien de confeccionar llistes de persones adinerades, tramposes i corruptes, per donar-les als atracadors”.

«««»»»

M’explica: “L’home petit i lleig enveja el gran i bell. I amb raó, perquè té totes les de perdre”.
«««»»»

L’home medita sobre els partits polítics, i diu: “El poder és penible per aquells que no el tenen”.
«««»»»

De mal humor: “Em van dir que tot es paga a la vida. Jo crec que sobretot es paga el naixement”.
«««»»»

L’home d’experiència ve i diu: “El pitjor defecte de la joventut és que passa de pressa”.
«««»»»

Un amic escèptic indica: ”Lamentar el passat, viure o malviure el present, esperar el dubtós futur. Magnífica trilogia de l’home condemnat al no-res”.

«««»»»

L’home reflexiona: “La nostra curta vida és a les mans d’un somni”.

«««»»»

L’home amb qui prenc el cafè al migdia explica: “És significatiu i inquietant que les històries d’amor que ens ensenyen –els llibres, els films, la televisió principalment—acabin amb un bes o en el matrimoni. ¿Volen silenciar conscientment que la vida continua i és cruel?”.

«««»»»

“Has abusat de la vida –diu l’amic a l’home agonitzant--. “No –respon--, la vida ha abusat de mi”.
«««»»»

L’altre diu: “El matrimoni seria una institució perfecta si no s’hagués de passar de la teoria a la pràctica”
«««»»»

L’home romàntic va dir: “No estaré dolgut amb tu, estimada. Ets una bella fantasia per somiar despert”

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada