“ L’home diu: “De vegades, deixondir d’un somni és caure en el malson de la vida”.
<<<>>>
“Esclata d’indignació: “Totes les dones són iguals”, diuen els imbècils que no coneixen les dones”.
<<<>>>
“Commogut m’explica: “Ahir al vespre la policia i els bombers van venir al barri. Hi havia un home al terrat que cridava”. “Què deia?”, pregunto. Ell continua: “El van agafar i el van ingressar en una clínica mental”. “Però què deia?”, insisteixo. “Vull ser feliç!”, clamava”.
<<<>>>
“Són paraules de protesta: “Dones de vida fàcil!”, encara algun neci diu. Quin error! Dona de vida fàcil és la burgesa que no fa res o la mare de família adinerada que fa allò que li està encomanat”.
<<<>>>
“L’amic crític fa: “Els polítics cobren per parlar. Ben sovint valdria més que els paguessin per callar”.
<<<>>>
“Després d’afirmar que “l’home inconformista és un etern pelegrí”, afegeix que “en les societats, sovint hipòcrites, l’única manera de viure tranquil és respectant les convencions”.
<<<>>>
Un vespre, enmig dels arbres del passeig, l’home diu: “La meva vida ha estat una successió de somnis exaltats. Ja és hora de despertar”.
<<<>>>
L’home explica: “En un moment indeterminat de la vida, el temps porta les xacres. El temps passa, però les xacres resten”.
<<<>>>
Encara jove, m’explica: “He conegut una noia i li he dit: “No comptis amb mi per dir-te mentides”. I ha fugit sense cap adéu d’agraïment”.
<<<>>>
Poeta malenconiós conta: “Assegut a la meva taula de treball tenia els ulls cansats, tapats amb les mans, en uns minuts de repòs. En obrir-los he vist la meva gata sobre la taula, quieta, fent-me companyia. Algun sentiment ha de tenir per mi, gairebé sempre llunyana i arrogant”.
<<<>>>
Un altre dia, m’explica: “Sol a casa, una sonata de Beethoven, el gat sobre les cames, llegeixo unes poesies subtils, encisadores, angoixants, d’una noia molt jove. Què més es pot demanar a la vida?”
<<<>>>
L’amic ha observat que “hi ha persones que, mentre trobin amb qui xerrar, xerren sobre qualsevol cosa”
<<<>>>
Una mica cínic i molt seductor, fa: “L’home fidel a l’esposa, potser traeix totes les altres”.
<<<>>>
L’optimista i el pessimista. El primer pregunta: “Com estàs?”. El segon, amb veu rabiüda, li contesta: “Tan bé com pot estar un home que ha nascut”.
<<<>>>
Bon observador, em diu: “Abans s’acostumava a donar als pobres –i no era el millor la caritat--. Ara, generalment, els regals són per als rics”.
<<<>>>
Aquell mateix poeta ja citat em fa una reflexió: “Que el pom de roses es marceixi aviat per no perllongar la seva agonia”.
<<<>>>
Un amic em diu: “L’home, animal contradictori, vol i no vol. Que passin els dies i que no corri el temps”.
<<<>>>
Ja m’havia dit que estava convidat a sopar. M’ho recorda i afegeix: “M’han anunciat que també i haurà un vell amic meu. M’ho diuen com si fos una bona sorpresa. Quin error! Aquest vell amic, que he estimat molt, em portarà el magnífic i detestable record d’un temps d’esplendor que no tornarà mai més”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada