dissabte, 20 de febrer del 2010

La veu de l’home

Diuen que està escrit i condemnat: ”No desitjaràs la muller del teu pròxim” “Per què si és la que tens més a prop?”.

---

Com si res exclama: “Oh, d’això ja fa molts somnis!”.

---

L’amic explica una petita anècdota: “He trobat una noia que passejava un gos pel carrer. Un gos petit i amable que ha servit de pretext, ja que ha parlat una bona estona amb ella. Li he preguntat fent broma: •El gos acceptaria prendre un cafè amb mi?” “Oh, sí, segurament”, ha fet la noia. I hem anat a prendre un cafè després d’haver deixat el gos a casa!.

---

L’home fa: “Creieu vosaltres que és pot dir la veritat en veu alta?”.

---

Un altre diu: “No m’agrada aquesta vida, però, diable!, no en tinc cap més”-

---

L’amic explica una bona tècnica per anar pel món: “Hem de procurar que els nostres errors els paguin els altres”.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada