L’home mort d’un cobriment del cor havia tornat de l’altra vida amb poques ganes de parlar. Havia retrobat la tasca quotidiana, que més aviat l’embrutia, i els ammics s’ho pensaven abans de preguntar-li sobre la seva aventura.
Pocs rebien resposta. Tanmateix, el fill d’un veí, simpàtic i rialler, vs aconseguir una petita conversa un capvespre fresquet.
--Així, l’altra vida!
--Sí, noi, l’altra vida.
--Doncs hi ha una altra vida!
--Qui ho havia de dir!
Van beure una cervesa.
--I com és l’altra vida? –va preguntar el fll del veí.
-- Com aquesta.
--Vol dir?
--Igualeta –va afegir l’home que havia tornat—les mateixes il.lusions i les mateixes merdes i les angúnies llargues i les petites alegries i la pressa i les mentides i l’egoisme i l’avarícia i la por i els metges i la malaltia i la mort.
--No és possible!
--Sí que n’és, sí.
L’home i el noi es van quedar pensatius.
--El pitjor –va recalcar l’home que havia tornat--, el pitjor és que a l’altra vida també hi ha gent que espera el paradís d’una altra vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada