El cercle

L’home estava en un lloc desconegut.
L’home no sabia on era el lloc desconegut.
No hi havia ningú en el lloc desconegut.
L’home va mirar a l’entorn i tot era igual.
L’home va caminar pel lloc desconegut.
L’home volia trobar un lloc conegut.
En no conseguir-ho va caminar endavant.
Primer endavant, després endarrere.
Tot era igual. Tot era un lloc desconegut.
Va anar més lluny, va caminar endavant.
Li semblava que hi havia més claror.
Caminar i caminar, sempre caminar,
Dies de caminar. La veu venia d’enlloc.
La veu que venia d’enlloc el feia caminar.
Tot era igual. Parets blanques Encegaven.
Una mirada i caminar. Una mirada només.
Havia de caminar. Segur que donava tombs.
Li semblava que el seu món era donar tombs.
I així era el temps. Però no sabia quant temps.
I així era el temps. El temps de trista angoixa.
Caminava angoixat. La veu el feia caminar.
Se sentia cansat. Les parets blanques. I la veu.
Caminar i caminar. Sempre caminar.
Va veure una silueta llunyana, difuminada.
L’home es va apropar. La silueta quieta.
La silueta l’esperava. Per l’home la salvació.
La dona del somni l’esperava. Era la salvació
La dona li donà la mà i l’home va agafar la mà.
Van caminar arran de parets blanques.
Caminar era el destí de l’home i de la dona.
No van deixar de donar tombs. De caminar.