Dormiment

De petit, el nen, no dormia per culpa del pare.
El pare era fanàtic del esport i del futbol.
Volia que el fill fos un gran futbolista.
A les cinc de cada matí per a l’entrenament.
Anys sense afició. Anys per l’esport el matí.
El noi volia dormir i el pare no el deixava.
La seva afició era el dormir i no el deixaven.
El pare va morir i el fill pensava descansar.
La mare igual que el pare no el deixava.
Una vida sense dormiment era un vida trista.
L’home sempre estava trist per no dormir.
La mare va morir i el fill pensava descansar.
Ja despert abans de que cridés el despertador.
Anava a dormir tard però ell despert tant d’hora.
Meticulós escrivia cada dia les hores de son.
Va omplir moltes llibretes que tenia guardades.
La noia que festejava es moria sempre de son.
Van viure junts, ell despert, ella amb dormiment.
Van viure junts, dinar, sopar, i fer l’amor.
Es van cansar aviat de la tele i de fer l’amor.
La noia se’n va anar perquè ell sempre despert.
La noia se’n va anar perquè volia dormir.
Ell no la deixava per portar-la a fer fúting.
Ell escrivia a la llibreta les hores de son.
La noia se’n va anar lassa de fúting i de son.
Sol altra vegada també despert de matinada.
Va renunciar al treball, a casa amb la llibreta.
Va renunciar a les llibretes la son li donava son.
Va consultar el llit dels pares més tranquil.
Va contar de memòria les hores perdudes de son.
Es va ficar al llit per a dormir les hores de son.
Volia dormir dies, mesos i anys i no podia.
Despert, va viure tota la vida sense dormir.