El despertador

Marit i muller, fortament enamorats, dormen junts.
S’alliten junts i si el cos ho demana fan l’amor.
S’adormen junts i si no, parlen uns estona i s’adormen.
Dormen amb felicitat perquè s’estimen fortament.
Es desperten cada matí a l’hora del despertador.
El marit una hora més d’hora per treballar lluny.
L’esposa també es lleva per preparar l’esmorzar.
El despertar és penós perquè el llit es calent.
Calent de l’escalfor dels cossos ben avinguts.
El marit maleeix l’hora de treballar lluny.
Algun cop la muller li dona un bes per despertar-lo.
Algun cop el marit fa pessigolles per despertar-la.
Però la culpa és del despertador de so estrident.
Sort del despertador perquè és l’hora d’aixecar-se.
Algun cop el marit el llançaria per la finestra.
L’esposa, algun cop, el llançaria per la finestra.
La finestra està oberta pel bell cant dels ocells.
Els ocells, en bon temps, són més matiners.
Marit i muller donen molles de pa als ocells.
Però la culpa és del despertador de so estrident.
Al despertador no cal donar-li corda cada nit.
Quan són al treball donen gràcies al despertador.
Guanyen uns bons salaris per fer els capricis.
Però al matí detesten tots dos el despertador.
Mentre esmorzen amb gana obliden el despertador.
No se’n recordarien després si no fos pel guany.
És un mes de molta feina i s’alliten cansats.
Al marit li costa esforç sortir del llit amb bes.
L’esposa fa veure que no sent les pessigolles.
Tots dos maleeixen el despertador estrident.
Decideixen llançar-lo per la finestra dels ocells.
Els ocells els despertaran, diuen, i s’adormen.
Ells s’ho creuen però no es tornen a despertar.