La noia va enamorar-se del noi.
Un dia va dir-li “adéu” fins demà.
Ella va contestar “molt bé!
La petita frase es va repetir.
“Molt bé” en segellar el casori.
Aviat van estar emmaridats.
També va repetir la frase.
Va treballar en una gran empresa.
El salari era molt respectable.
--Eh, bonica, que me’n dius?
--Molt bé, molt bé!
Van anar a un bon restaurant.
A casa el marit va preguntar:
--T’ha agradat?
--Molt. Molt bé.
Van passar els dies i els anys.
Ella, per costum, deia “Molt bé”
Un dia va arribar el marit a casa
La dona planxava els pantalons.
--Marxo per sempre. Adéu!
Ella, va dir amb veu molt clara:
--Molt bé!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada