L’arquitecte estava casat des de feia vuit anys amb una noia ni bella ni lletja però d’un fort encant i d’un encara més atractiu sexual. El marit ho apreciava i, en aquests vuit anys, havien tingut set fills, tots encisadors i enamorats del pare que desitjava una família nombrosa. L’esposa, si bé apreciava la sexualitat mútua que acabava en fills per la voluntat expressa del marit, ja s’havia cansat darrerament de tanta abundosa descendència. Però l’arquitecte, com si de construir immobles es tractés, volia continuar per aquest camí. L’esposa, ja es pot imaginar, va dir que no. Però no va ser escoltada. Aleshores...
Aleshores va recórrer a la voluntat onírica. Somiava sovint. El marit li havia confessat sovint els seus somnis. Molt distints. Una nit, de matinada, l’esposa en ple somni va tenir una idea. Va assegurar-se del somni del marit. Per aquella voluntat esmentada va introduir-se en el somni de l’arquitecte i el va canviar. Ella hi era. Però no era l’esposa de fort encant i d’atractiu sexual, sinó un dona tan seca de dalt a baix que feia fastig. Ulls lleganyosos. Llavis esberlats. Pits caiguts i panxa rodona. El marit, en el somni, la va mirar sense reconèixer-la i va retirar els ulls ràpidament amb repulsió.
Al costat de l’esposa transformada hi havia la cosina. Una dona d’uns trenta anys, bellíssima, més atractiva encara que l’esposa. També nua, mostrava uns encants difícils d’igualar: rostre lluminós i somrient amb dens blanquíssimes i llavis molsuts. Cos esplèndid. Pits altius, ventre llis sota el qual lluïa un frondós fullatge que amagava la caverna d’un plaer insospitat i segur. Els ulls de l’arquitecte no la van abandonar tota la durada del somni. El record va durar un cop despert, preludi d’un curt idil.li i...
Casada amb un important home d’afers que era a tot arreu menys a casa, la cosina va tenir un fill cada any.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada