Era un home que havia fet estudis de dret més per obligació paterna que per devoció. Després va treballar en un estudi d’advocats on s’ocupava de cassos d’escassa importància. No tenia, doncs, grans responsabilitats. S’havia ajuntat amb una noia copropietària d’una joieria que s’ocupava d’ell amb veritable devoció. Mai no s’havien decidit pel matrimoni que consideraven innecessari i gaudien d’una tranquil.la felicitat que no passava d’uns límits relativament estrets. Potser els faltaven ambicions.
La companya era amable, l’home també i així discorrien pel camí de la vida.
L’home molt sovint tenia un dormir agitat, mentre que ella no obria l’ull fins que sonava el despertador. L’home el sentia també i li trencava el somni que el visitava ben sovint. Una matinada, encara fosca, va somiar que estava al costat d’un rierol entre muntanyes i una carpa va apropar-se i ell la va collir entre les mans. No li van estranyar les grosses escates perquè el peix, al moment, es va transformar en una dona bella que li va demanar una tovallola per eixuga-se. L’home li va portar. Va mirar-la i va trobar normal el canvi perquè feia temps havia llegit una història xinesa en què una carpa es transformava en princesa per la felicitat de la família imperial
La dona va seure al seu costat. Li va explicar que, de tant en tant, havia de canviar de figura, deixar l’aigua dolça del rierol i demanar a un home gentil una copa de xampany per felicitar-lo. Davant la sorpresa de l’home, inconscient de que vivia un somni, va explicar-li que necessitava fer-ho sinó seria sempre una carpa obligada a donar tombs pel rierol fred entre muntanyes. Volia sentir-se dona bella, ser admirada, beure al costat d’un home amable i dir-li que, gràcies a aquesta transformació, podia continuar agradablement la seva vida sense malson. Aquest poder li havia donat una fada en un moment de tristesa. Ell li va contar la seva vida. Sense ambició però feliç amb la companya que estimava. La dona el va felicitar, van beure una darrera copa de xampany i, amb un bes agraït, va marxar del somni de l’home.
En tornar del treball l’home, que no havia oblidat la nit passada, va ser acollit amb el somriure de la companya. Que el va conduir al menjador. Sobre la taula els esperava una carpa curosament preparada pel dinar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada