Una tradició familiar com tantes tradicions.
La família la respectava des de generacions.
Les noies de la família esperaven la tradició.
Això volia dir que esperaven el casament.
El nuviatge les esperava. El noi escollit també.
Llargues nits per a elles, dies de desesper curts.
Unes hores de festeig, sempre primers temps.
Parlaven, discutien, feien plans pel casament.
Poques noies arribaven verges al matrimoni.
Algunes, poques, arribaven verges al matrimoni.
Les noies amb boja il.lusió pel vestit de bodes.
El vestit venia de lluny, més enllà de la besàvia.
El vestit a l’armari, embolcallat per les bestioles.
Airejat i perfumat dies abans de les noces.
La noia escala avall amb vestit de princesa.
Princesa àvida de mirades d’admiració.
Que eren moltes, amb els anhels de felicitat.
El nuvi també, amb ganes de traure el vestit.
Vestit per al pròxim casament per fer princesa.
Era família nombrosa de molts casaments.
Que se cel.lebraven amb gran pompa i deliri.
La noia no tenia aficions matrimonials.
Ni consells de la mare. Consells de l’àvia.
Consells de les tietes, totes casades i princeses.
Res a fer. Ni monja ni casada, repetia la noia.
Ni nuviatge ni somnis de mare amb filles.
Filles per casar amb el bell vestit de núvia
Era feliç amb els llibres de la biblioteca.
Era feliç amb les brodaries fines i delicades.
Era feliç amb les passejades romàntiques.
Només un desig que va dir a la tieta preferida.
Al cap de més anys realitat d’aquest desig.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada