La platja

Una sirena pren el sol a la platja cada dia des que comença l’estiu.

El noi al mes d’agost.. La sirena és una noia bellíssima. Entra a l’aigua al capvespre i se’n va. El noi l’admira i pregunta qui és. Es una sirena que pren el sol –li contesten. Se n’enamora.

Junts tot el dia.

Un capvespre, agafat per la mà, la sirena se l’enduu mar endins. Es cansa. S’ofega i es desperta.

La vol agafar, vol veure-la. Surt de la cambra, passa davant del bar. L’amic li demana que es quedi a prendre un refresc. Ell marxa corrent.

Un altre company pregunta on va i l’amic respon:

--Empaita un somni!

L’altre somni

Dona èbria, ni jove ni vella. Explica a tothom que és una sirena i ningú no la creu.

Uns amics, per mofar-se d’ella, la porten a l’oceà. Viatja i te por de llançar-se al mar després de tants anys en terra. Trobar la solució????? Si, com si no fos res.... Diable!!!!!

Excessiva provocació

Li van repetir per mil.lèsima vegada que era un no-res.

En arribar a casa va dir “prou!”. Va agafar les cames, el ventre, el tòrax i, amb les mans ben netes i perfumades, ho va posar al calaix del mig de la còmoda de la seva cambra.

Després va tancar els finestrons, va apagar els llums i va marxar sense acomiadar-se de ningú.

Distracció fatal

L’home anava cap a la casa solitària amb un esplèndid pom de flors per donar-li una mica d’alegria. Una noia li va somriure. Ell va passar sense oferir-li una rosa.

Era la dona de la seva vida.

Confiats

Les petites gotes van caure el migdia d’un dissabte d’agost. Els milions de turistes que estiuejaven a la platja com aquells que visitaven les meravelles del món les van jutjar inofensives. Amb veu unànime van exclamar: “és un ruixat d’estiu!”.

Ningú no va comprendre que era l’inici de la segona i última edició del diluvi universal.