dissabte, 21 de novembre del 2009

La infidel

De fidel prefereixo aquesta definició: que no manca a la promesa, a allò a què s’ha compromès envers algú; constant en afecció o lleialtat envers aquell amb qui té un lligam d’amor, de gratitud, d’honor.

Doncs bé, la dona era infidel. Amb la fe i el compromís, amb l’afecció i l’amistat- Infidel en amor, gratitud i honor, infidel amb homes, dones, projectes i somnis i sentiments.

Infidel des de petita, adolescent i ingènua, perversa adolescent, dona de seny encara més infidel, infidel que vivia feliç amb la infidelitat com altres hi viuen amb la ignorància, la estupidesa o la bondat.

Els finals i els començaments arriben tard o d’hora. La dona va ser infidel a la vida ja que la va abandonar amb un somriure als llavis i la mofeta al cor.. Va ser infidel a la mort, que la trobava repugnant i glaçada,i se’n va anar cap a la inexistència on encara plora de ràbia ja que no troba ningú a qui ser infidel.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada