L’home lliure era conscient de la seva llibertat. En cap moment de la seva vida no es va considerar esclau ni va creure que la seva independència podia ser trepitjada per l’interés desmesurat o l’ambició dels altres.
L’home lliiure va nàixer un dilluns de març, va feer la primera comunió un diumenge d’abril, es va enamorar un dissabte de juny, va contraure matrimoni un dia que va oblidar. Va fer estudis i es va trobar en una oficina on passava vuit hores sis dies peer setmana enriquint uns accionistes que no coneixia. Els diumenges anava a prendre l’aperitiu i es mossegava les ungles tota la tarda pensant en el dilluns.
Li van assignar una clínica per la seva esposa quan va posar al món el fill i la filla, i també en motiu d’una lleu operació de ronyó. Va agafar les vacances l’agost durant molts anys a causa del col.legi dels nens i després per costum. I també va anar a passar-les al poble dels pares, on primer hi havia anat per estalviar.
Es va jubilar quan no va tenir més remei. Guanyava menys diners i necessitava els mateixos d’abans, perquè si els fills volaven amb ales pròpies ell caminava més feixuc. La dona tenia migranya i mal humor. Ell un reumatisme infame que no el deixava dormir i que despertava l’esposa. Passejaven de bracet per rebrre ajuda mútua i no per donar-se estimació.
No va escollir el metge perquè van cridar el facultatiu de pressa i corrents. Una embòlia li vas evitar aixecar-se un boirós matí d’hivern. Ni tampoc el capellà que va arribar bufant i no gaire content. El darrer sospir, que va ser com un xiulet, no el va sentir.
L’home lliure, això sí, havia elegit el nínxol on va ser enterrat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada