Era el destí de la família. Destí tan inevitable com violent.
L’avi, desesperat, infeliç en amor, desventurat en afers, en nit de tempesta paorosa es va refugiar sota l’arbre, cercant la mort, i va morir crremat per la fúria del llamp.
El pare, també desesperat, infeliç en amor, desventurat en afers, en nit de tempesta paorosa es va refugiar sota l’arbre, en pocs minuts víctima del foc del cel.
L’home, irremissiblement desesperat, infeliç en amor, se n’anà cap a l’arbre fatídic esperant la mort en tarda de furiosa tempesta. Va caure el llamp amb força extraordinària, però sobre la casa, trista llar, que va ser completament feta cendres sota els ulls desconcertats del candidat al suïcidi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada