El consell

El vell somni revenia gairebé totes les nits des que vivia sol. Sense família, l’esposa havia mort anys enrere. L’home va optar per quedar-se a la casa de sempre. Era el seu refugi i era l’indret on esperava la bella noia del somni. Que li donava la pretesa felicitat. I el record de la seva joventut. Que era, també, el de la noia, jove i alegre d’aquells temps passats.

Tots dos vivien al mateix poble. Ella a un extrem de l’ enyorat carrer major, ell a la part oposada. Tenien la mateixa edat, setze o disset anys. Ell n’estava enamorat. Ella es va enamorar d’un noi més gran. Divuit, dinou anys. Tots dos eren de família humil. El noi ambiciós. La noia només pensava en l’amor. Amor que va durar fins que el noi va conèixer una noia de família rica. Amb qui es va casar un parell d’anys després. Amb gran tristesa la noia bella va fugir del poble per treballar a la capital.

L’home que tenia el somni va continuar enamorat. Fins i tot quan la noia bella va trobar un home que li va donar felicitat i
quatre fills. Després, com ironia del destí, el marit va morir encara jove. La noia bella i intel.ligent va treballar i va ocupar-se del fills. Que ja eren grans. Quan l’home del somni va optar per quedar-se a la casa de sempre per esperar la bella noia del somni.

Que revenia totes les nits, el somni. La noia bella i intel.ligent s’havia enamorat del noi enamorat. I eren feliços. I van viure junts. I encara més feliços en l’etern enamorament. I, primer, van anar a veure els pares per dir que estimaven la vida, que estimaven tothom, els pares, els germans, els amics, la gent. I els viatges. I tot el que veien en els viatges. I el retorn a la llar feliç que havien creat amb el seu amor. Però.

Però l’home, en despertar, quedava amb el desesper per l’amor feliç i la noia morta. Quedava orfe de dolça companya. Tan trist, que cridava la mort. Per retrobar la noia morta feia anys i anys i només revenia en somni. Cridava la mort. I la Mort el va trobar en llàgrimes. El Somni també el va trobar en llàgrimes. Mort i Somni, commoguts, van posar-se d’acord: l’ardent desig de l’home era una neciesa. I li van parlar. “Com vols trobar la noia morta si tu no ets mort?”, va dir la Mort. I el Somni va afegir: “Només en somni pots retrobar la noia estimada”. Dir i repetir. I l’home va acceptar el consell mentre La Mort i el Somni somreien. Viure i somiar. Per la felicitat de sempre. L’home enamorat esperava la nit i la noia bella i intel.ligent. Després.

Després la Mort i el Somni van anar per feina.