El favor

La dona de 35 anys està cansada del marit. S’havien enamorat molt joves i l’amor era tan gran que van comprar un pis, amb hipoteca, i van viure junts. Ella era morena i tenia ulls blaus i era seductora. Sabia somriure i al mateix temps clavava els meravellosos ulls als ulls inquiets de qui l’admirava. Aquest no podia evitar una tremolor al cor i un sentiment d’ànima seduïda. I li feia saber i la dona somreia i no deia res i els homes i les dones ho interpretaven com a prova de consentiment.

L’home amb qui es va casar era aspre i seriós ja de jove i més tard se li van accentuar aquests trets i la dona ho pressentia pitjor amb els anys i no es va equivocar. El marit era antipàtic i va mostrar que ella no s’havia equivocat en el vaticini. I com que era un home bell i elegant i era advocat de gran renom, la dona suportava fins a cert punt aquells defectes. Que, de vegades, la irritaven profundament.

Van viure una vida sense més problemes que el de l’allunyament. Que va arribar a poc a poc. L’home, insensible, no se n’adonava. I la dona ho endurava. I, passat un temps, no va resistir-ho i no sabia què fer. Volia separar-se i no ho acomplia. I quedar-se al costat de l’home malcarat i enutjós li perjudicava cos i esperit. Tant la perjudicava que va caure malalta. I la depressió va ser intensa i no hi trobava remei propi i tampoc el metge de capçalera. I encara menys l’eminent especialista. Però el marit no es preocupava de la dona i en va trobar d’altres i això ho sabia ella.

I tan malalta estava que la Dama Negra la observava i amb ambigües intencions. I la dona, malgrat el sofriment, era la imatge de la bellesa. I els ulls blaus eren més blaus. I el cabell negre era el mirall que reflectia el rostre de la Dama. I era a prop. I veia també el trist somriure i era perfecte i delicat i atractiu. I la Dama se’n va enamorar. I li va dir amb rostre gentil i benèvol. I li va dir que l’amor era intens i ella era la dona més bella i cada dia més bella. I com el seu amor cada dia més amor. La Bella i la Mort. I el plaer de la passió i de les nits llargues i alhora curtes. I li donava felicitat que no li permetien oblidar temps passats. I, per això, una matinada i el temps de les confidències, li va demanar a la Dama Negra:

--Sisplau. Ocupa’t del meu marit.