El pacte

Era una nena bonica i llesta i es feia estimar per tothom. La noia seguia sent bonica i llesta i tothom l’estimava. La dona, ja casada seguia sent més que bonica, bella, i llesta i tots els homes n’estaven enamorats. Més que tots el marit amb qui va conviure un parells d’anys i després es van casar i van tenir dos fills. I els dos tenien les virtuts del pare. Eren honestos i agradables i de conversa intel.ligent. Relativament joves es van casar i havien viscut un temps amb els que després van ser esposa i marit.

Els fills van viure la seva vida i els pares també. I la dona era encara bella i llesta i el pare honest i afectuós. I s’estimaven profundament. I això va durar uns anys i un dia inesperat va arribar l’infortuni i el marit va morir després de malaltia greu i de penosa agonia. La dona ho va suportar amb enteresa i, amb llàgrimes, va ocupar-se dels tràmits ingrats i de la incineració.

La dona bella i llesta encara no va perdre bellesa ni llestesa. I els anys van seguir el seu ritme i la dona amb ells. I se sentia cansada i no trobava repòs en veure les primeres arrugues sota els ulls i al costat dels llavis sempre llaminers d’afalacs i al front i sota el cabell que havia estat frondós i gràcil i ja no tenia el color de temps passat i, si havia estat negre, ara era ros.

És evident, amb el temps va perdre aquella boniquesa d’infant i de noia i de dona. Però no la llestesa que sempre l’havia acompanyat. Temia la desfeta del cos, inevitable, i va recórrer a la puixança de la intel.ligència i no li va fallar. I si no va trobar remei per evitar la degradació del cos, va perdurar la llestesa de sempre. I aquesta li va servir per evitar la por de la mort i ja no la va témer i va ser gràcies a aquell remei que sempre havia privilegiat i que tothom admirava.

La Mort s’apropava i donava tombs a l’entorn de la dona i aquesta no la temia. I va arribar el moment i ella se’n reia i no tenia por de la Mort. I aquesta suportava amb disgust la serenitat i mofa de la dona. I va decidir saber el perquè i li va preguntar i ella, mirant-la fixament i desdenyosa, li va respondre: “He fet un pacte amb el diable. Sóc com sóc i ell m’ha pres l’ànima i no moriré per molt que ho desitgis”. La Mort va girar cua i va exclamar:

--Amb el diable no hi ha res a fer!