El patriarca dictador. Cinc fills, tres dones i dos homes. Tots casats. Excepte el fill petit. Que va fugir de la casa feia anys. Rarament acudien a la mansió del patriarca. Només per Nadal. La cuinera preparava un festí. El patriarca no volia nets perquè no tolerava els crits dels pares ni els plors del nens. El fill petit, cosa rara, assistia al banquet de Nadal des de feia tres anys. Amb desgana perquè sempre acabava amb disputes. Amb el pare i els germans i l’esposa del fill gran.
Primer les abraçades i els petons. El vi generós ofuscava l’escàs afecte entre els assistents. Sempre era així, amb les imposicions del Patriarca dictador que contribuïa al desordre. La dona del germà gran es disputava amb les cunyades. El segon fill volia calma i els seus laments es perdien sota les veus agudes de les dones. La pròpia esposa el feia callar. Es refugiava, com els altres, en l’alcohol. Tots es disputaven l’herència, tots volien fer mèrits davant del Patriarca que detestaven. Mai havia tingut paraules amables, mai una carícia. Sempre l’amenaça, sempre el càstig. Tots ho pensaven i per això la disputa per minúcies. Per això tots cridaven. En un esvalot esgarrifós entre ells. L’acusació als llavis. Els ulls en sang d’irritació Només el fill petit, ple de fàstic manifest, optava pel silenci. Menyspreu en la mirada. Volia fugir però la temptació del final el mantenia, observador estoic, el mantenia clavat a l’extrem de la taula. La vella mare repetia una i altra vegada que era Nadal, que era dia de pau, que tots eren família.
El patriarca li va clavar una bufetada i li va dir que callés o anés a la cambra a plorar.
I, sense importància, la bullícia continuava. Herència, diners, finques, la mansió esplèndida. Qui cridava més. Tan insuportable que el fill petit va sortir.
Però va tornar. La Dama Negra l’acompanyava. La cridadissa continuava i el Patriarca se’n reia i gaudia de l’espectacle odiós. El súmmum. El germà petit va treure de sota l’abric una metralleta i els trets, després d’uns instant de brogit, van imposar el silenci espantós de l’agonia i de la mort. Tots, el primer va acabar amb la riota del Patriarca. Els altres amb la cara sobre l’àpat refredat o tombat sobre una espatlla inerme. Tanta sang en el terra que la Dama Negra, amb fàstic, va anar cap a la porta.. El germà petit amb la mirada barreja d’estupor i plaer. Tota la família immòbil. La Dama amb mirada joiosa. Va observar el germà petit i li va dir:
--Gràcies per l’ajuda!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada