L’esposa té un amant. El marit ho ignora i, aparentment, és feliç. Fa deu anys que es va casar amb la noia més bonica de totes les amigues de la universitat. El festeig va ser curt perquè ja es coneixien. El matrimoni tenia un pis gran en un lloc cèntric i amb totes les comoditats. Anaven sovint a concerts, al teatre i a sopars amb amics. Entre els amics, ara, hi havia l’amant. Abans només era un amic. Res no semblava pertorbar la vida tranquil.la del matrimoni. Ni abans ni ara.
L’esposa i l’amant estaven fortament enamorats. L’escenari era sempre el mateix, la casa d’un amic generós que s’absentava sovint per anar amb el seu amant, un jove que també era amic abans de ser l’amant. Aquest tenia un piset acollidor i allí era on l’esposa i el company d’afers sexuals, als quals no mancava un allau de sentiments més al descobert, passaven les hores agradables. Mirant, de tant en tant, el rellotge per evitar sorpreses desagradables.
Un dia, l’amic es va posar malalt i l’esposa i l’amant van decidir, per primera vegada, trobar-se a la casa familiar. El marit treballava tard el vespre i tornava just a l’hora de sopar. Els amants al llit en plena festa major, oblidada tota la resta. Però, l’atzar, que no sempre fa bé les coses, va voler que el marit arribés molt d’hora i trobés la parella sobre el llit amb cares de plaer. Que van esdevenir de sorpresa i angoixa. El marit, desconcertat, després angoixat. Tot ell sever. La parella se’l mirava amb espant. Més quan el marit es va posar la mà a la butxaca. La parella atemorida va tapar-se amb el llençol. Por per les seves vides. El marit va treure un mocador i es va posar a plorar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada