La caminada

La dona que ja havia passat airosa i llargament la seixantena tenia el costum de fer una llarga caminada cada dia. Pràcticament des de sempre o al menys d’un moment que ja no recordava. Era feliç caminant amb petjada ferma, sola o acompanyada per amigues amb la mateixa afició. Era una petita ciutat que es feia gran amb passos de gegant i la dona i les amigues havien trobat uns camins encara no maltractats per la febre de la construcció. Cada dia, doncs, amb sol o amb pluja, amb fred o calor, elles feien la llarga caminada que no disminuïa amb el temps.

Evidentment la tornada era més feixuga, els cors batien més accelerats i l’arribada venia a ser una victòria quotidiana que culminava assegudes o allargassades en una còmoda butaca o en el sofà. Però la dona ja pensava en la caminada de l’endemà. Perquè estava convençuda que era una manera de fer salut o de conservar-la sense l’ajuda de metges i de potingues. I així, dia darrera dia, sense defallir i amb les mateixes il.lusions.

Va arribar una nit en què un fort dolor al costat del cor, una difícil respiració, la van espantar tant com per fer venir el facultatiu que ja l’havia amonestat moltes vegades i l’havia previngut contra tan llargues caminades. La va auscultar detingudament i, aquesta vegada, l’advertència va ser seriosa: el seu cor ja no suportaria el més petit cansament i li va recomanar fer el que calia tranquil.lament de portes endins o havia de preparar-se per anar al cementiri.

No cal dir que la dona va quedar horroritzada i l’endemà no es va alçar del llit només pensant en la paraula última de la vida: la mort. Tot al dia la mort a la ment, de totes formes. I cap no li avenia, al contrari. I de nit també. Tant que el somni va ser la caminada. Hi anava pel camí de sempre, amb pas decidit i el cor cansat, donant tombs i retombs, tant feixuga que, en arribar a casa es va allitar i, enmig de la nit, el cor es va trencar i va morir dolçament. I ella contenta d’aquesta manera de morir. Sense despertar del somni de matinada, va esmorzar i es va preparar.

Va sortir per fer la llarga caminada.