Badall

L’home d’uns cinquanta anys que només vivia per treballar portava sempre camisa blava amb corbates de diverses tonalitats del vermell. Afirmava: “És el símbol de l’home de negocis realment treballador”. Doncs treballava. Anava de vacances dos o tres vegades l’any “per carregar les bateries”, explicava somrient. Era feliç. Donava felicitat a l’esposa. Perquè l’estimava i n’era estimat. Amb l’amor a penes desgastat pels anys que havien passat volant. Des del dia en que la va conèixer. En la festa d’aniversari de la noia, que preferia l’aniversari al sant, com s’acostuma a fer en país catòlic. Li va dir. Ell d’acord. I amb el somriure als llavis van traspassar alegrement matrimoni, filla gran, fill petit, embaràs de la noia i esperant el naixement.

Van tornar de les vacances d’estiu havent abusat de la carn i del peix. El repòs després d’aquest dies de festa. Que no va anar bé per l’home treballador. En allitar-se la primera nit va fer front a un infart lleuger. El metge li va dir “massa treball”. Es va refer sense problema. I sense pensar que l’infart és el camí de la mort.

La Dama Negra sempre atenta als infarts. Millor quan eren definitius. Aquest no perquè va continuar treballant. A l’empresa de transport. Als supers. A la impremta. I a altres menys importants. De tant en tant, la Dama donava un tomb per l’home de camisa blava. Tot semblava anar-li bé i la dona estava contenta pels plaers nocturns que hi trobava amb ell. La Dama esperava.

L’espera no va ser llarga. Després de dinar. L’home volia fer la migdiada i la dona el va trobar al costat del llit. El metge li va dir: “atenció a l’infart” i també “ha de reduir l’esforç a la feina i... al llit”. Que no li va fer cas. I per això sis mesos després un altre infart. Molt seriós. Tant que no va poder aixecar-se per anar a les empreses. Això va atraure a la Dama Negra.

L’home no reaccionava. La Dama, immòbil. Amb esperança. Per l’home que ja no portava camisa blava. Tothom esperava el moment definitiu, que el metge havia pronosticat. La Dama tenia pressa aquesta vegada. Esperava. L’home empitjorava. L’home va fer un gros i cansat badall i va restar tranquil amb els ulls ben tancats. Va ser l’inici de la recuperació quan la Dama Negra se n’anava exclamant contenta i equivocada

--Apa, un altre!