L’home i la dona es coneixen des de fa temps. L’home i la dona es veuen de tant en tant quan el cor ho desitja i l’ànima ho vol. Els instants els semblen breus, les nits curtes i el cos en voldria més, però la felicitat no té fi, l’anhel es repeteix, l’avidesa els encén, el deliri és immens.
L’home i la dona no ho saben i de l’amor en treuen el premi fabulós, el triomf, el benefici. I no ho saben.
No ho saben i el seu amor és condemnat el dia que l’home va accedir a la súplica de la dona i li va dir:
--Des d’ara viurem sempre junts.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada