L’home ja havia passat dels seixanta anys i tenia un dormir molt lleuger. Es despertava cada dia entre les quatre i les cinc de la matinada i, després de beure un vas d’aigua, tractava d’adormir-se. Hi arribava sense dificultat i tenia cada nit el mateix somni. Passejava per la fira del poble, buscava el lavabo on trobava el gat gris i gentil. L’agafava dolçament i el treia abans de rentar-se les mans. Després anava al dormitori i descansava una estona.
La nena —dotze o tretze anys— li acariciava el rostre i el desvetllava amb un somriure. Ell també li somreia i prenia entre les seves les mans de la noieta. S’alçava i la seguia cap a l’aldarull de la fira, caminant juntets cap a la sortida després de comprar una bella joguina que ella prenia amb les boniques mans. Una vegada fora ell besava les galtes de la noieta i cadascú marxava pel seu costat.
Va arribar el dia de l’acomiadament. Ell va agafar el cotxe cap a la capital, però només arribar a l’autovia un altre cotxe es va posar al costat del seu. L home va mirar a l’exterior traient el cap perillosament i els seus ull admirats van veure el rostre de la noieta –que ja no tenia dotze o tretze anys—que l’observava amb ulls enamorats. Aproparen els rostres i va sorgir el bes més tendre, més apassionat que l’home havia mai rebut i donat. Va ser llarg i bell però, com que els autos es van allunyar, ells també s’allunyaren emportant, sobre tot ell, un record meravellós que el perseguia tota la jornada.
L’home va explicar el somni a la seva esposa, que li va preguntar:
--Cada nit?
--Sí, cada nit i cada nit és més deliciós.
L’esposa va fer un crit ofegat de gelosia. Una forta i folla gelosia de que ella mai no havia rebut un bes com aquell. Aleshores va decidir això:
Va aconseguir una nit penetrar en el somni del marit i al moment del bes amb la noieta va donar un cop de volant i, el cotxe estimbat, va fer tres o quatre tombs i es va immobilitzar al peu d’un rierol alegre d’aigua fresca, rodejat de flors de tots colors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada