La dona ja no pot suportar la situació. Des de fa temps. Dese fa temps sempre el mateix. Les mateixes coses, els mateixos fets, les mateixes paraules, el mateix malcarat home.
La dona té els nervis desgavellats, tremola, plora, el malson de cada nit, la histèria de tots els jorns. Se li crema el sopar i es crema els dits, l’espòs l’apunyega i a la sala d’urgències només li guareixen les ferides del cos. I altra vegada a casa per no saber on anar, la mateixa situació que no pot suportar des de fa temps.
L’home és mort. A la banyera. La sang se’n va pel foradet fent un glu-glu llaminer mentre l’home cada cop més blanc, més lletós. A bocinets. Molt petits. Amb les tisores de la cuina i les de cosir, amb molta cura com si no volgués fer-li mal.
Uns mesos després, condemnada a vint anys de presó. La dona ja no té nervis, completament sortida d’aquella situació, de les mateixes coses, dels mateixos fets, del mateix malcarat home.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada