L’home somia que te fred, poc al principi, ja que va acollir el malson sense cap preocupació. Així va anar els primers minuts. Però el fred persistia, augmentava i prenia formes (si en té) molt diferents de les conegudes, Perquè.
Perquè, sobtadament, es va trobar ficat dins d’una nevera de grans dimensions amb la porta fermament tancada i ell gelant-se de cap a peus. Va romandre així un temps que li va semblar llarg, pero, en realitat, només havien estat uns segons. Va respirar profundament i li va semblar que el fred amainava, però va ser una il.lusió vana ja que, al mateix moment, es va trobar en un paratge gelat per on caminava completament nu..
Potser va recòrrer vint quilòmetres esperant trobar el calor necessari, pero, de repent, va caure en un forat obert en el terra glaçat i no va poder sortir per més que demanava auxili i resava als sants del cel en els que havia cregut d’infant. Aleshores, continuant el malson, va pensar deixar el llit on somiava i baixar a la gran sala on la seva esposa estava endormiscada mirant la televisió i davant un enorme foc a terra. Va tenir una idea per fer passar el fred.
Va afegir un munt de branques seques a sobre de les que ja cremaven amb espurnes alegres i va fer un foc que tot ho escalfava. Quan les noves branques ja cremaven amb flames de tots colors, l’home que tenia fred es va posar dintre el foc a terra i va perdre el fred de poc a poc per deixar pas a l’escalfor desitjada. Tanta, tan deliciós el foc que no va adonar-se ni es va despertar del malson quan les seves cendres es barrejaven amb les de les branques seques de l’estiu
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada