El llibre

Va trobar el llibre que no havia vist des de feia molt anys entre els llibres nous de la biblioteca que els aplegava dia rere dia. Potser per fer espai el va treure. Un moment entre les mans. Va caure un paper, una carta. I la dona que ja rondava la seixantena la va recollir. La va llegir amb curiositat perquè era una carta d’amor d’altres temps. D’una persona que havia estimat amb passió quan no tenia ni vint anys.

El record va sorgir com un oratge en llegir paraules d’amor, promeses de cor. Va sorgir al mateix temps que la història i els fets d’aquesta història. Molt jove va conèixer per les adreces d’un diari un noi que demanava correspondència des d’un altre país. Van escriure moltes cartes, els projectes van devenir realitats. El noi va fer el viatge i va ser rebut per ella i la família amb tot afecte. Es van enamorar. Cada nit s’ajuntaven a la cambra que li havien destinat. El foc de la passió els cremava i en demanava més. I quan ell va tornar al seu país, van restar les promeses. Uns mesos després ella va anar a l’encontre del noi. També ella va ser ben rebuda i també s’ajuntaven a la cambra par obrir-se a l’amor apassionat .

Mentre tant s’enviaven cartes i llibres. Els que ell rebia en país de dictadura. Ella apreciava els llibres d’art, com el que li havia lliurat la carta d’enamorat que li va portar el record de l’amor. Hi va pensar amb certa obsessió i, de nit, el somni li va donar les imatges del temps passat i la seva bellesa, no les causes de l’oblit que va arribar després de la passió de primer amor. I també el somni li va demanar una nova trobada amb el noi d’aquest amor tants anys després.

Li va escriure per curiositat sense gaire esperança de trobar-lo. L’home s’ho va pensar, però el somni d’una nit el va convèncer de que li agradaria veure la noia que li havia obert el camí de la tendresa i de les emocions. Van decidir trobar-se en el bar d’una capital. Coincidència o no el somni va devenir realitat.

Tots dos hi eren. Tots dos es van veure, observar i, mentre s’allunyaven en silenci, amb decepció i angoixa per la terrible ferida dels anys, com un llampec que fereix, van dir:”¿Aquest és el noi que estimava?”. “¿Aquesta és la noia de qui em vaig enamorar?”